Un domingero per Sant Cugat

Dos dies despres d'haver participat en la Mitja Marato se Sant Cugat, la veritat es que les cames m'estan pasant factura, pero la veritat es que no tinc molt clar el perque...
A simple vista está molt clar, no? He fet una 1/2 en 1h 38min, amb desnivell positiu. Pero la sensació que tinc es que vaig pasar un diumenge com el que ara us explicare:

De cop i volta hem trobo a Sant Cugat a les 8:30 del mati, un a un van apareixent tots els culpables de que les fatigues i els dolors inexplicablement li acabem trobant la gracia.
Surten converses com: quina estrategia seguiras? Home dons yo fins a tal km, fare... i despres... pro clar depen...La meva estrategia? intentar seguir la estrategia pro se que acabare improvisant com sempre...
Total que donen la sortida i com sempre la gracia es anar saltant de dreta a esquerra per mantenir la unitat del grup, un cop agafem una mica la posicio alguns de nosaltres s'adelanten amb un ritme mes exigent i altres preferim mantenir el nostre (tot i que sigui mes alt que la famosa estrategia).
Tinc la sensacio de que l'Ignasi, el Marc i jo, estem esperant la rampa que ens matara, perque de tant en tant fem alguna mirada prospectiva per comprovar com van els altres, pensant: si ara be una rampa peto aqui al mitg. I esperant esperant  ens plantem al km 13-14, ja en queden poc, es un moment d'aquells que et creues amb els que portes mes endavant i una mica mes enlla se senten uns crits de...: Ignasi!!! som-hi Albert!!...
Ara comença la cursa, intento augmentar el ritme ja que estic rodant sol, ens hem distanciat una mica uns dels altres.

Total hem queden 3 o 4 km, els cuals els faig apretant les dents, per mantenir un ritme sostingut, s'em fa llarg pero miro alla d'avant veig un carrer que m'es familiar, 90º recta final apretant a tope i ale, ja sta... i ara que?

La veritat es que he corregut amb les cames a S.Cugat, pero el meu cap estava sota l'aigua i fent braçades una rera l'altre...

Com vaig explicar a l'entrada anterio, a vegades la valentia o la inconsciencia ens porta a errors, pero en aquest cas m'ha portat a si, fer un bon resultat en una 1/2 pero sense disfrutar del moment de goria.

Aixo m'ha ensenyat que com deia aquell: "menys es mes".