Com Donkey Kong

A vegades la euforia o el ser agoserat ens juga petites males pasades,mexplicare:
Fa una mica mes de un mes, amb un altre malalt de les aigues obertes ens vem plantejar el repte de l'any, que era fer la Marnato de 10km nedant, cosa que l'any pasat ens va quedar pendent i teniem una mica l'espina...
Be, tot va ser un calenton a mitg entreno cuan la testosterona esta alta i no arriba gaire sang al cervell, i rapidament vem fer planing: Marcelona 5.700 mts / RadikalSwim 7.000 mts / Marnato 10.000 mts / plantejat aixi es una bona escala i entrenant fort es factible, no?
El que vaig veure despres es que en un altre calenton d'entreno jo m'havia proposat fer la Marato de S.Sebastian millorant la meva marca, per tant aixo hem suposaria doblar entrenos i nedar mooolt...
Dons aquestes dues semanes anteriors, tal i com tinc companys que hem diuen: "dons yo hem començo a notar millor", altres que porten mes temps preparant-se, uns que baten records de carrega amb km a la semana, altres que son com un videojoc, i que han pasat de pantalla....

Sincerament!!! yo hem sento com el Donky-Cong, que li van caient barrils a sobre i prou feina te amb anar-los esquivant com per pensar si esta avançant a la pantalla o no...
En la carrera a peu, he arrivat a la conclusio que encara no ha arrivat la traca forta, per tant estic tranquil perque cuan arrivi ja haure matat el monstre de la primera pantalla (aixo espero) i  per tant nomes hem quedara salvar la princesa del castell que serà afronta la meva 3ª Marato de l'any 2011 un dia abans del meu aniversari, i intentant baixar marca...
Per altre banda, tampoc hem puc despistar ja que tot i que m'agradi l'aigua i el nedar el porti be, estar al voltant de 3h nedant, crec que será un repte tan fisic com mental i no oblidar que el mar es molt potent i se li ha de tenir respecte....
Espero que la proxima entrada, ja sigui mes optimista i poguer explicar les batalletes que hem pasen pel cap, que com podeu comprovar ni hi han de tots colors...

Test de la Merçe

El dia es presenta be, a fora al carrer esta una mica ennubolat (avui correrem amb fresca), ja hem be de gust no patir aquets "sofocos" que hem aguantat tot l'estiu. Acabo de vestirme, recullo cuatre coses i som-hi que hem quedat. Cami de pl. Espanya es divertit perque un diumenge a les 8h del mati qui hi ha al carrer? Dons gent amb la mateixa samarreta que tu, i que va en la mateixa direccio que tu.
Un cop ens trobem tots, lo primer que hem diuen es: "treute la samarreta que nosaltres tenim la nostre propia", jaja , aixo es cosa e l'Emili, li encanten aquestes coses...
Habitualment estic mes nervios, per les espectatives que normalment ens fem, pero avui hem sembla que els nervis els tenen d'altres i jo estic força tranquil. començem a anar cap els calaixos de sortida per escalfar una mica, per tant nomes hem queda fer-li un peto de bona sort a la Mary, i que hem digui el clasic: "vigila eh, tu al teu ritme i molta sort", no se si sense aquestes paraules podria sortir correr....

Un cop situats a la sortida amb el Marc, Ramon i Emili (com es veu a la foto superior, els cuatre de verd clar), cadascu fa els ultims retocs al Garmin, per megafonia donen el conte enrrera i... ¡¡AL TURROOON!!!
Primeres pases, intento no tropesar amb ningu, hem sento com en una onada que t'empeny endavant tagradi o no. Les primeres sensacions a les cames son extranyes, anem a un ritme alt pero poc a poc s'escalfen i cuan arrivem a Paral·lel ja stic mes comode.Amb tot aixo un dels objectius es no desenganxar-me dels companys, per tant anem tots cuatre esquivant gent i saltant d'aqui cap alla, per mantenir-nos el mes agrupats posible, pero en Marc se en tot moment on esta, perque no calla, jeje
Al cap de l'estona ja estem mes concentrats en la cursa, cap el Km 6 hem sento com d'alt de la cresta de la onada, que o aguanto el ritme o caure a l'aigua. Al Km 7 se m'ha escapat la onada, la veig alla davant pero no la puc atrapar ja.

Arrivem al final del carrer Sepulveda i ens queda l'ultim 1/2 Km, miro el rellotge i penso "ja hi som, aguanta", i cuan fem el zig-zag de Paral·lel, no el veig pero d'entre les esbufegades de la gent sento: "VAA RICAARD", es l'Emili!! no el tinc tant lluny, aixo hem dona certs anims per acabar a ritme de 4 i poc els ultims metres, i finalment paso l'arc amb 43 i pico...pensament: "no sta mal, he aguantat prou be".
Avui per nosaltres era una cursa per provar-nos, pero les noies (Guiomar,Monica,Vanesa) ha sigut el seu gran debut, ah i per el Jan (fill de Ignasi i Monica) tambe, pero la veritat es que han arribat totes prou contentes i satisfetes, Enhorabona a tots i totes!!!

Llamame "monete" - "salmonete"

http://nedaelmon.blogspot.com/

Diumenge 11 de Septembre, 6:45h del mati

Ens trobem al costat de casa amb el Xavi, hem quedat per anar junts cap al forum on hem de recollir el "casquet de bany" i preparar-nos per fer una travesia molt chula com despres descobririem.
Cuan arrivem on la organització te la carpa d'entrega i ho recollim tot...
-mira qui hi ha alla!!, que haces aqui? si tu no venias?
-ya, pero es que ayer me liaron, y he llegado esta mañana a casa y he pensado....venga me cojo el neopreno, voy y me apunto.
-osea no has dormido y vienes borrachuzo, no?
-mmmm....
Jajaja, despres d'aquet moment surrealista que nomes ens podia oferir el Victor, desde just sota la placa solar del Forum, aixeco la vista i alla al fons amb un cel mitg tronja, veig el Hotel W, mes conegut com hetel vela, i li dic al Xavi: -perque hem d'anar fins alla per tornar aqui, i pel mitg del mar? (Son aquestes preguntes que et fas en aquets moments, pero que saps perfectament la resposta.)

Un cop en el punt de sortida: Platja de Sant Sebastian, encara ens queda una estona i nem a fer un cafe a l'unic bar que hi ha obert, i unanimament ens trobem bastants nedadors alla per fer temps, i davant tinc un home (de que hem sona aquet tio) ahhh!!! Carlos Moya!!! jeje quina gracia....
Total que ens començem a enfundar el neopre, ens untem de baselina, i de fons se sent "queden 5 minunts per la 3º sortida!!!", vaig cap a l'aigua per acabar de colocarme be el traje, faig unes braçades per estirar i s'em coli aquella aigua freda per l'esquena que fa que diguis: "ara si...som-hi!!"
5-4-3-2-1...ioooo "¡¡¡¡AL TURROOOOON!!!!!

Camino cap a l'aigua, cuan la tinc per a la cintura, fico el cap dins de l'aigua i començo a respirar alternadament....Els primers metres la veritat es que no penso gaire cap on vaig, sencillament mirant per no chocar contra ningu i esperar a que la cosa s'estiri, pro de seguida tinc uns peus davant, que no hem molesten, arrivem a la primera boya que hem e fer un gir de 90º a l'esquerra, continuo tenin els mateixos peus davant, vaig a provar de seguir-los....Casi mil metres mes tard (calcul mental), encara estem igual, noto que nem a un ritme una mica fort, pero de moment aguanto, aixi no m'haig de preocupar de la orientacio.
Els metres van pasant, i com que el fons del mar es com una foscor de color turquesa que com te la miris molt començes a veure coses rares peroque a la vegada es imnotirzant, dons decideixo anar disfrutant l'skyline de Barcelona que poc a poc es va iluminat amb la llum de l'alba.
Pasades les torres Mafre i arrivant a la mar bella, no se com pero perdo aquells peus que m'avien servit de guia, per tant toca espavilar, i aixi ho faig... de tant en tant aixeco el cap i vaig veiens la placa solar del Forum, com a referencia a l'horitzo, cuan ja no es tant petita si no que cada vegada es fa mes gran, començo a trobarme nedadors per alla despistats de la sortida anterior (chute de moral), alla a la dreta veig una boya de color groc amb un vaixell al costat, es l'ultim avituallament, per tant un cop arrivi a la seva alçada nomes hem queden 1500 mts per l'arrivada, tranqui... no t'impacientis (penso). I si, cuan arrivo a l'alçada de la boya, que ja hi han mes nedadors desperdigats, penso: "por el poder de...", i si, començo a augmentar progresivament el ritme, cada vegada hi ha mes gent, pero sembla que vaig be, perque els vaig adelantant cosa que hem fa oblidar els dolors d'hombros i cames cansades que começo a tenir, arrivo a l'espigo on faig una "chicane", per afrontar els ultims 150 mts que sembla que hem persegueixi algu (si!! m'agrada acabar les curses, donant-ho tot!!), aixeco el cap i veig una ma que m'agafa la meva i m'estira cap a fora, es el responsable de l'organització que m'ajuda i hem diu:
-"felicitats, benvingut",
-bufa!!! gracies, gracies...
Aixeco el cap veig el crono 01:40:27, rapidament li resto els 20 min de la meva sortida i ..¡¡COLLONS!!, he anat cagant ostias!!!
Surto cap a fora i hem trobo uns companys del Mediterrani que ens han vingut a animar, -com ha anat? be be molt be...,hem diuen que el Xavi encara no ha sortit, be no trigara gaire el bacalla aquet, aixi que vaig a buscar una botella d'aigua per recuperar la boca de l'estat en que la tinc, que sembla una "mojama seca", i cuan torno a saludar els companys veig sortir un bacalla amb neopre, jajaja, ens abraçem , molt be tio!!! ja ho tenim aixoo!!!

Despres venen totes aquelles converses que ens agraden a nosaltres de m'he sentit d'aquesta manera i jo de l'altre, tenin el sentiment aquet complicitat per lograr si mes no, un altre repte....