Aquest diumenge anterior ha sigut la mitja Marato del Mediterrani, un entreno mes per el dia D, que cada vegada esta mes aprop, ni mes ni menys que uns 30 dies
La veritat es que ho afrontava sense gaires anims, ja que en les ultimes setmanes no habia tingut molt bones sensacions, pero sembla que encara que el cap no acompanyi, si cumpleixes els entrenos algo va quedant.
Tampoc fare una gran cronica de la cursa, ja que no tenia gaire interes, i no van pasar grans coses pro la resumire en dos parts, ja que tinc la sensacio de haber fet 2x10km.
Els segons 10km, pasaves per linea de meta, i per on hi habia el public animant i entre els crits d'anim i veure que pasava per sota l'arc amb 45', vaig pensar: home si mantenc aquest ritme potser fare un temps acceptable...., aixi que vaig intentar augmentar una mica el ritme, i km a km anava veient que efectivament estava rodant a 4:30-4:28, i que les cames m'estaven responent cada vegada millor i encara hem demanaven mes, pero... frenaaa!!! no et flipis i aguanta aqui com a minim fins el km 17 o 18..
I si, cuan vaig veure el cartell del 17, i que ja sabia el recorregut que m'esperava, vaig decidir fer cas a les cames i donal-si el que hem demanaven, augmentar el ritme a 4:20, impresionant no m'ho puc creure, fa una hora m'arrosegava a 4:40 i ara estic aqui adelantant a gent de dos en dos, cosa que encara m'anima mes i hem porta a fer la recta final de l'ultim km a 4:10... i entrant a la curva de meta veig al Pedro i li crido: "vamos vamos!!!", a lo que ell reacciona i s'enganxa d'arrera meu, i que provoca que acavem a l'esprint total els ultims 25 mts, ahhhh!!! ja sta aixo...
Un diumenge que començava molt dora al mati acaba amb una bona cursa i una barbacoa amb amics, i unes discusions existencials del mon del triatlo i els seus components, jajaja
No hay comentarios:
Publicar un comentario