Sota la unica garantia de l'experimentacio en mi mateix, definitivament puc afirmar que l'estat animic de cada un ens afecta mes del que ens pensem a nivell muscular. Potser no estrictament en la fisiologia del muscle, pero si en portar-lo a treballar el que a tu t'agradaria. Tot aixo ho resumire en la semana que he pasat.
Dilluns vaig tancar un repte i en vaig rependre un altre que tenia una mica apartat, aixi que vaig rependre els meus entrenaments de runing amb sensacions certament acceptables per algu que feia un parell de setmanes que nomes m'havia dedicat a nedar. Per altre banda tinc anims i ganes de correr i anar pujant el nivell poc a poc altre vegada.
Els seguents dos dies hem costa mantenir els ritmes marcats pero de moment tinc anims per seguir.
Arribat el dijous, per diferents motius no ens trobem tots per fer l'entreno conjunt de la semana, pero igualment quedo amb el Carles per fer el hamster una estona, i la veritat es que hem porta a uns ritmes alts que hem fan treure el fetge per la boca,jeje pero a la vegada hem sento be per haver aguantat i per fer un entreno de calitat.
Per divendres tenia pensat descansar, pero finalment prefereixo fer una recuperacio activa a la piscina, i anar a nedar una estona, i per sorpresa meva no soc capaç de fer mes 400 mts, el que hem confirma que he tancat definitivament la epoca de nedar i fins ben be d'aqui un parell de semanes no tindre ganes de tornar a fer metres com un boig.
Amb l'esperança d'un cap de setmana durillo pero a la vegada divertit per l'entreno de diumenge que hem toca una tirada llarga per muntanya, cosa que hem motiva força, poc m'esperava jo que començaria un disabte amb un susto a nivell personal que hem condicionara de moment tot el cap de semana, amb una sensacio de indignacio, desanim e impotencia. Amb un disabte completament apatic i desanimat, que he intentat reanimar amb un entreno matutino amb l'Emili i el Ramon, pero que unicament que pogut fer amb prou feines 3 km de certa calitat, ja que m'ha omplert una sensacio de desanim tant gran que he tingut que aturar de correr en certs moments....
Pro si hem de ser sincers avui tambe he pogut disfrutar d'un gran moment que m'ha revivat durant casi be tres hores les ganes de superacio, i tot aixo ha vingut provocat per el debut del meu cosi en el Garmin de Barcelona, el cual m'ha fer reviure les sensacions del "nostre primer triatlo" i la euforia que t'omple en el moment de creuar l'arc de meta.
Avui m'he donat conte de que per moltes motivacions que tinguen e intentem controlar-ho tot per poder lograr els nostres reptes fisics i mentals, mai en tens prou y que a sobre la vida et brinda mab coses inesperades que encara no tinc clar si et fan mes fort o sencillament has de conviure amb elles i aguantarte.
Per tant tanco una semana de contrastos que el dia 27 de Novembre us dire si m'ha ajudat en alguna cosa o no.
No hay comentarios:
Publicar un comentario