Corre Misisipi Corre

A un mes vista del gran dia, i començan aquells entrenos que a tots ens agraden... aquells llargs que et fan pensar tant que acaves no pensant res...he finalitzat una semana de focs artificial amb traca final de diumenge, pro anem per parts:

Aquesta semana s'ha caracteritzat per un farçell de bones sensacions, ja que he pogut complir els ritmes i temps que marcava l'entreno, cosa que m'ha donat certs anims de que en realitat no he estat treballant malament, ja que es la por escenica que suposo que ens entra a tots a mida que s'acosta la data.

Per rematar el dijous que ens trobem tot per fer un rato el hamster al parc de la ciutadella, l'Emili ens tenia un test preparat per comparar el que vem fer feia just un mes. Per poder comparar si haviem millorat o que...
I la veritat es que si, entre el Carles,l'Ignasi i yo vem conseguir fer com un "convoi" (estirat per l'Ignasi) que ens va portar a fer les series de 2,6km a ritmes de 3'45 , cosa que feia un mes, ho feiem amb 10 o 15 sg. de diferencia per sobre, deu servir d'alguna cosa correr tant no?

El divendres va ser una mica enganxat per els pels, ja que sem va fer fosc i els ulitms km's que eren a ritmes rapids hem vaig jugar la vida sortejant pedres a les fosques, pro be... no hem vaig matar.
Tambe hem vaig trobar el Ramon que como no tambe corria per alla i vem decidir que com que diumenge ens tocaven molts km's com a minim fer-los junts no?

Dons si, va ser un diumenge de misissipi.
Vem anar al llobregat sortint de casa de l'Ignasi, i tot lo be que me les pintava yo... cap alla l'aeroport les meves cames va dir que la semana s'acavaba alla mateix, i ni els gels les van fer canviar de opinio...
Per tant vaig acabar l'entreno com vaig poder i una mica decepcionat pero com diu aquell: " tot suma "

1/2 Marato del Mediterrani: "divide i venceras"

Aquest diumenge anterior ha sigut la mitja Marato del Mediterrani, un entreno mes per el dia D, que cada vegada esta mes aprop, ni mes ni menys que uns 30 dies

La veritat es que ho afrontava sense gaires anims, ja que en les ultimes setmanes no habia tingut molt bones sensacions, pero sembla que encara que el cap no acompanyi, si cumpleixes els entrenos algo va quedant.

Tampoc fare una gran cronica de la cursa, ja que no tenia gaire interes, i no van pasar grans coses pro la resumire en dos parts, ja que tinc la sensacio de haber fet 2x10km.

Els primers 10km, la veritat es que hem feien molt de mal les cames, i hem costava correr per sota de 4:40, pero els vaig poder mantenir a 36-38, pensant que com a minim seria un entreno de mantenir ritmes de Marato.

Els segons 10km, pasaves per linea de meta, i per on hi habia el public animant i entre els crits d'anim  i  veure que pasava per sota l'arc amb 45', vaig pensar: home si mantenc aquest ritme potser fare un temps acceptable...., aixi que vaig intentar augmentar una mica el ritme, i km a km anava veient que efectivament estava rodant a 4:30-4:28, i que les cames m'estaven responent cada vegada millor i encara hem demanaven mes, pero... frenaaa!!! no et flipis i aguanta aqui com a minim fins el km 17 o 18..

I si, cuan vaig veure el cartell del 17, i que ja sabia el recorregut que m'esperava, vaig decidir fer cas a les cames i donal-si el que hem demanaven, augmentar el ritme a 4:20, impresionant no m'ho puc creure, fa una hora m'arrosegava a 4:40 i ara estic aqui adelantant a gent de dos en dos, cosa que encara m'anima mes i hem porta a fer la recta final de l'ultim km a 4:10... i entrant a la curva de meta veig al Pedro i li crido: "vamos vamos!!!", a lo que ell reacciona i s'enganxa d'arrera meu, i que provoca que acavem  a l'esprint total els ultims 25 mts, ahhhh!!! ja sta aixo...

El haber pogut augmentar els ritmes i fer aquesta recta final m'ha deixat bon gust de boca, cosa que fa 1h35min, no hagues imaginat mai.

Un diumenge que començava molt dora al mati acaba amb una bona cursa i una barbacoa amb amics, i unes discusions existencials del mon del triatlo i els seus components, jajaja

Semana contrastada

Sota la unica garantia de l'experimentacio en mi mateix, definitivament puc afirmar que l'estat animic de cada un ens afecta mes del que ens pensem a nivell muscular. Potser no estrictament en la fisiologia del muscle, pero si en portar-lo a treballar el que a tu t'agradaria. Tot aixo ho resumire en la semana que he pasat.

Dilluns vaig tancar un repte i en vaig rependre un altre que tenia una mica apartat, aixi que vaig rependre els meus entrenaments de runing amb sensacions certament acceptables per algu que feia un parell de setmanes que nomes m'havia dedicat a nedar. Per altre banda tinc anims i ganes de correr i anar pujant el nivell poc a poc altre vegada.
Els seguents dos dies hem costa mantenir els ritmes marcats pero de moment tinc anims per seguir.
Arribat el dijous, per diferents motius no ens trobem tots per fer l'entreno conjunt de la semana, pero igualment quedo amb el Carles per fer el hamster una estona, i la veritat es que hem porta a uns ritmes alts que hem fan treure el fetge per la boca,jeje pero a la vegada hem sento be per haver aguantat i per fer un entreno de calitat.

Per divendres tenia pensat descansar, pero finalment prefereixo fer una recuperacio activa a la piscina, i anar a nedar una estona, i per sorpresa meva no soc capaç de fer mes 400 mts, el que hem confirma que he tancat definitivament la epoca de nedar i fins ben be d'aqui un parell de semanes no tindre ganes de tornar a fer metres com un boig.

Amb l'esperança d'un cap de setmana durillo pero a la vegada divertit per l'entreno de diumenge que hem toca una tirada llarga per muntanya, cosa que hem motiva força, poc m'esperava jo que començaria un disabte amb un susto a nivell personal que hem condicionara de moment tot el cap de semana, amb una sensacio de indignacio, desanim e impotencia. Amb un disabte completament apatic i desanimat, que he intentat reanimar amb un entreno matutino amb l'Emili i el Ramon, pero que unicament que pogut fer amb prou feines 3 km de certa calitat, ja que m'ha omplert una sensacio de desanim tant gran que he tingut que aturar de correr en certs moments....

Pro si hem de ser sincers avui tambe he pogut disfrutar d'un gran moment que m'ha revivat durant casi be tres hores les ganes de superacio, i tot aixo ha vingut provocat per el debut del meu cosi en el Garmin de Barcelona, el cual  m'ha fer reviure les sensacions del "nostre primer triatlo" i la euforia que t'omple  en el moment de creuar l'arc de meta.


Avui m'he donat conte de que per moltes motivacions que tinguen e intentem controlar-ho tot per poder lograr els nostres reptes fisics i mentals, mai en tens prou  y que a sobre la vida et brinda mab coses inesperades que encara no tinc clar si et fan mes fort o sencillament has de conviure amb elles i aguantarte.

Per tant tanco una semana de contrastos que el dia 27 de Novembre us dire si m'ha ajudat en alguna cosa o no.

2.071 leguas de viatge pel Garraf

Per fi ha arrivat el dia amb el que porto tant de temps patin i desitjant, com ja comença a ser avitual en aquestes proves venen a ser les 5:30 del mati cuan hem llevo per  anar a nedar  la distancia que fara cosa de un mes vaig correr per la festa major de la Merçe.
Despres de tota la operativa de cotxes entre Sitges i Portginesta, arrivem al port on la organitzacio te tot el tinglado de recollida de dorsals y casquets i altres.
Aqui ens trobem amb el reste d'equip del Mediterrani: de dta.a esq.:Eva,David,Albert,Ricard,Minerva,Xavi
i Miki

tots portem una mica cara de son, pero a la vegada intentant activar els biorritmes per la que en ve a sobre, poc a poc ens anem treient la roba tot i que fa fresca i costa una mica, pero ens hem de enfundar el neopre, ens untem amb baselina en cantitats industrials per evitar posibles ferides.
Sense adonarme'n ja stem d'arrera de l'arc de sortida, ja he fet tot el meu ritual de colocarme el traje al seu lloc, el gorro centrat, els gels al seu lloc, rellotge, ulleres perque no s'entelin... va!!! que l'espera es fa molt llarga!!, dons tot i axi ens fan esperar 10 o 20 min (tampoc se gaire perque)
Que hem pasa p'el cap? dons exactament estic pensant amb quin sera el ritme que portare per poguer aguantar tota la travesia sense patir gaire, no penso amb gaire estrategia de a quin Km. augmentare o reservare, nomes penso amb un ritme constant sense deixar-me influenciar per la gent que tingui al voltant, ja que es una travesa molt llarga i a base de km's tot es posa la seu lloc, per tant no cal correr a la sortida.
Tot i aixi intento pensar quines sensacions tindre en el km tal, o cuan pasi l'altre... pero la veritat es que mai ho pots saber, per la cantitat de factors variables que influeixen, com pugui ser l'estat del mar, si fa vent en contra, si trobes grup per seguir peus, si et desorientas molt...(de tot aixo en parlare algun dia)

Be, es hora de ficar-se a l'aigua no? dons som-hi que esta calenteta... començo a fer braçades sense pensar gaire, nomes miro la boya que tinc alla davant a uns 200mts, perque alla fem el primer gir a la dreta i enfilarem la recta que ens portara Sitges. Un cop girada la primera boya la gent ja s'ha colocat una mica i no tinc tanta gent al voltant, intento buscar peus pero amb poc exit, ja que tot i les indicacions de la organitzacio de nedar amb grup, ens hem desperdigat una mica. El cas es que vaig nedant seguint gorros grocs que veig per alla davant.
Els primers km, la veritat es que pasen molt rapid, potser per la emocio que encara perdura, perque encara es una distancia que tinc força controlada, el cas es que arrivo al 3ºkm on teoricament hi ha un avituallament, pero jo no el veig, hem quedo un moment flotant i cuan la onada baixa hem permet veure que alla d'arrera hi ha el barco de l'avituallament, pro haig de nedar uns centenars de metres casi en direccio contraria, per tant decideixo que estic prou b, i continuo cap el seguent que esta en el km5.

Arrivat a aquest punt, la veritat es que la meva visio cada vegada que aixeco el cap, pot arrivar a ser desesperant, ja que nomes veig un punt tronja fluorescent alla d'avant que intueixo que es un dels cayaks de seguiment, i sempre amb la intermitencia que provoquen les onades, ja que hi han moments que tinc la sensacio que l'aigua fa pujada i altres que fa baixada alternadament.
Es curios que veure un globo de plastic groc en mitg del mar et pot aportar tanta adrenalina, que et faci continuar i  et posis content de aver pasar 1000 mts mes, ja que cada km la organitzacio habia montat un d'aquets globos que acabare anel·lant tant.

Ja el veig, una silueta blanca amb un globo d'Heli groc, ja el tinc aqui..som-hi!!! poc a poc hem vaig acostant i per la part de d'arrera del barco veig que som uns cuants alla flotant com a suros, l'home del barco hem diu: -Que vols?
-Aquarius, siusplau-barbotejo
Entre l'oleatge i vigilant que el barco no hem piqui el cap, mitg vec i m'ho tiro per sobre, amb una ma m'aguanto al barco i amb l'altre hem trec un gel del peu i m'el prenc, un altre glop de Aquarius, i hem quedoun moment flotant alla al costat recuperant l'ale...
Miro al voltant i som uns cuatre nedadors, un noi que tinc al costat hem diu: "tires?", i si!!! aquet es d'aquells moments que tothom ho pensa pero ningu pregunta.
-Un moment que pixo una mica- li responc
Ell asumeix i hem diu: -tranquil... per cert cuan portem?
miro el rellotge faig calculs rapids i li dic: 1:20, si es molt rapid no? perque estem en el 5?
Ara soc jo el que li dic: som-hi?
Li demanem a un dels cayaks que ens gui, i arranquem els dos en paral·lel, al cap d'una estona el porta un ritme un tant mes fort, pero porto a el cayak i aquet chaval a uns 30 sg, osigui que ja hem serveixen de guia.
El resum dels proxims 4 km es podrien resumir en: tal i com deis la "Doris" de "Bucando a Nemo": "sigue nadando, sigue nadando..."
En el km 7 hi ha un altre avituallament, cuan paso al costat del barco paro un moment, miro al voltant, i veig el noi que he estat seguint que hem mira i m'aixeca la ma amb el dit gros cap a munt, en plan: "va b?"
-si si, tirem no? li dic i per donan-se anim deixo anar: Som-hi que ya ho tenim aixo!!!!
Comença la recta final, globo del km 8, les sensacions s'apoderan de mi, tinc que calmar-me perque no se m'escapi una llagrimeta, animmicament ja he superat totes les pors que podria tenir ara començo a veure que era posible.
L'anecdota es que pasat el km 8, veig algu que se m'acosta per l'esquera, es una noia, perque porta el gorro vermell, cuan la tinc a l'alçada m'hi fixo i... no pot ser, jajajaja es la Eva!!! intento agafar-li el rebufo pro veig que ha posat la directa i jo ja no estic com per fer estirades, conservo el meu ritme i anar fent...
Km 9, hi ha un altre avituallament, aquet si que paso com una exalacio, nomes aixeco el cap per preguntar: cap a no?, Cap a l'esglesia!!!
Ostres, si!! ja veig l'esglesia  de Sitges, ara si, 1000 mts, i ja ho tenim
                              
Els ultims metres es fan llargs, ja que la mar s'ha aixecat una mica, i a mida que m'acosto a la costa les onades cada vegada son mes fortes, de cop i volta hem trobo una barrera de cayaks, i els hi dic: que? i m'indiquen que cap a la dreta. No es per nerviosisme si no perque ara si que les onades son groses groses!!
L'entrada a la platja es un tant accidentada amb les anomenades onades d'uns 2 o 3 mts, la feina es meva perque no fer la croqueta per la platja, cosa que quedaria una mica malament amb tota la expectacio que teniem al psg, de Sitges.

Cuan paso el famos arc de meta, hem donen la medalla que acrediata el que per molta gent pot ser una animalada, pero que la veritat es que: en la mesura de cadascu, es una experiencia 100% recomanable.
A partir d'aqui venen aquelles converses que a tots ens agraden, comentant la jugada.

Un domingero per Sant Cugat

Dos dies despres d'haver participat en la Mitja Marato se Sant Cugat, la veritat es que les cames m'estan pasant factura, pero la veritat es que no tinc molt clar el perque...
A simple vista está molt clar, no? He fet una 1/2 en 1h 38min, amb desnivell positiu. Pero la sensació que tinc es que vaig pasar un diumenge com el que ara us explicare:

De cop i volta hem trobo a Sant Cugat a les 8:30 del mati, un a un van apareixent tots els culpables de que les fatigues i els dolors inexplicablement li acabem trobant la gracia.
Surten converses com: quina estrategia seguiras? Home dons yo fins a tal km, fare... i despres... pro clar depen...La meva estrategia? intentar seguir la estrategia pro se que acabare improvisant com sempre...
Total que donen la sortida i com sempre la gracia es anar saltant de dreta a esquerra per mantenir la unitat del grup, un cop agafem una mica la posicio alguns de nosaltres s'adelanten amb un ritme mes exigent i altres preferim mantenir el nostre (tot i que sigui mes alt que la famosa estrategia).
Tinc la sensacio de que l'Ignasi, el Marc i jo, estem esperant la rampa que ens matara, perque de tant en tant fem alguna mirada prospectiva per comprovar com van els altres, pensant: si ara be una rampa peto aqui al mitg. I esperant esperant  ens plantem al km 13-14, ja en queden poc, es un moment d'aquells que et creues amb els que portes mes endavant i una mica mes enlla se senten uns crits de...: Ignasi!!! som-hi Albert!!...
Ara comença la cursa, intento augmentar el ritme ja que estic rodant sol, ens hem distanciat una mica uns dels altres.

Total hem queden 3 o 4 km, els cuals els faig apretant les dents, per mantenir un ritme sostingut, s'em fa llarg pero miro alla d'avant veig un carrer que m'es familiar, 90º recta final apretant a tope i ale, ja sta... i ara que?

La veritat es que he corregut amb les cames a S.Cugat, pero el meu cap estava sota l'aigua i fent braçades una rera l'altre...

Com vaig explicar a l'entrada anterio, a vegades la valentia o la inconsciencia ens porta a errors, pero en aquest cas m'ha portat a si, fer un bon resultat en una 1/2 pero sense disfrutar del moment de goria.

Aixo m'ha ensenyat que com deia aquell: "menys es mes".