A la 5ª va la vençuda

Una semana despres del meu tercer objectiu mes importan de 2011, m'enrrecordo d'una frase que diu el meu avi: "les llanties s'han de fer a poc a poc, pro cuan estan mes bones es al dia seguent"

Pensareu que tindra que veure una cosa amb l'altre, oi? dons si, hi han coses que necesiten el seu temps i la seva maduracio, i personalment crec que estic arrivant a un punt de maduracio en l'aspecte esportiu.
Ja que com alguns ja sabeu el pasat 27 de Novembre m'enfrontava a la meva 5ª Marato, i a diferencia de les anteriors, aquesta en primer lloc vaig posar-me en mans d'un gran profesional i posar-me en mans d'ell perque hem guies durant tota la preparació, i en segon lloc he intentat treballar la constancia i l'autocontrol mental, i no fer cas als fantasmas que tots tenim cuan ens enfrontem a reptes una mica grans.

A diferencia d'altres vegades no us explicare km per km les sensacions que vaig tindre, ja que si llegiu entrades anteriors us podeu fer una idea, per tant en aquesta ocasio us explicare tot el que va envoltar a la meva millor Marato (de moment).

Per començar per algun lloc, us dire que els habituals dijous que ens trovavem per entrenar una estona junts, ens servien una mica per compartir inquietuts i compartir fantasmes que haviem acumulat durant la semana en els entrenaments en solitari que feiem cadascu per seu costat. Els ultims temps s'ens van unir dos persones mes inexpertes pero no per aixo amb menys força de desicio i motivacio, que van ser la Cristina i la Guiomar, que la veritat es que com deia aquell:  "de tot i de tothom s'en pot apendre", i vosaltres dos m'heu recordat la esencia d'aquest esport que practiquem que a vegades perdem de vista, i es que: l'autosuperacio i la motivacio personal mouen montanyes.

El dia anterior a la competicio, va ser un dia en que tots sobreviviem com podiem a una certa inquietud i nervis de cadascu, pero vem pasar un dia agradable pasejant per una ciutat preciosa com es Sant Sebastian, tot i que ens vem moderar ja que habiem guardar forçes per el dia seguent.

Pero per mi un dels grans moments on es va coure tot va ser al mati de diumenge cuan poc a poc vem anar sortin de les corresponents habitacions i anavem creuan-nos per aquell pasadis estret, i poc despres feiem cap a la cafeteria de sota per anar a esmorsar una mica. La veritat es que potser yo jugaba amb una mica de ventatge, pero estava molt tranquil i amb la sensacio de que seria una cursa en la que disfrutaria molt, cosa que 3h20min despres comprovaria que si, pero el cas es que aquell moment vaig mirar al meu voltant i es respirava un ambient de equip i complicitat, que vaig quedarme un rato observant a tothom.Pro de cop i volta vaig notar una ma, era l'Emili que hem va dir: -et veig tranquil, ho tens tot controlat? amb el que vaig respondre afirmativament i ell hem va respondre: -molt be, anim força i cap, eh!! , aixo hem va acabar de posar al lloc. I vaig tenir dos imatges molt curioses:

Vaig veure dos persones que realment han estat molt "cerca" compartint moltes coses

I una altre persona que encara no ho sabia pero seria també "muy" important aquell dia

Un cop acabada la cursa, en la que vem tenir moments per creuar-nos uns als altres i cridar-nos anims a tots, tothom estava euforic ja  que tots habiem complert els nostres objectius, i realment va ser un moment emotiu.

Pero la meva gran conclusio de tot aixo es que: la constancia i el treball ben fet ens porta a bons resultats, i no existeixen draseres.

I que realment tots ens enrrecordem del dia que vem fer la nostra marca personal, i vem aconseguir el gran repte, pero hi ha un record molt mes gran que es tots els moments de fatiga, patiment, i tambe alegries que hem compartit al llarg de totes les sesions d'entrenament que ens han portat fins aqui.

Fins aqui us he explicat el gran repte esportiu, pro no hi ha que oblidar mai!!, les persones que no corren ni suen, que no es posen pantalons curts i samarretes de tirants a ple mes de novembre, que no saben quin gust te un gel (ni falta que els hi fa), pero que sense elles si que realment no arrivariem enlloc,la victoria tambe es per vosaltres.

Gracies Mary, I love You...

Per acabar, felicitar a:

Ignasi, Emili, Ramon, Guiomar, Mary, Bea, Monica, Cristina, Xavi, Pedro (Organdonor), Cristian, Maria, Marc

Per aconseguir el repte que cadascu tenia i per formar part d'un dia que per mi va ser molt important, gracies...