Test de la Merçe

El dia es presenta be, a fora al carrer esta una mica ennubolat (avui correrem amb fresca), ja hem be de gust no patir aquets "sofocos" que hem aguantat tot l'estiu. Acabo de vestirme, recullo cuatre coses i som-hi que hem quedat. Cami de pl. Espanya es divertit perque un diumenge a les 8h del mati qui hi ha al carrer? Dons gent amb la mateixa samarreta que tu, i que va en la mateixa direccio que tu.
Un cop ens trobem tots, lo primer que hem diuen es: "treute la samarreta que nosaltres tenim la nostre propia", jaja , aixo es cosa e l'Emili, li encanten aquestes coses...
Habitualment estic mes nervios, per les espectatives que normalment ens fem, pero avui hem sembla que els nervis els tenen d'altres i jo estic força tranquil. començem a anar cap els calaixos de sortida per escalfar una mica, per tant nomes hem queda fer-li un peto de bona sort a la Mary, i que hem digui el clasic: "vigila eh, tu al teu ritme i molta sort", no se si sense aquestes paraules podria sortir correr....

Un cop situats a la sortida amb el Marc, Ramon i Emili (com es veu a la foto superior, els cuatre de verd clar), cadascu fa els ultims retocs al Garmin, per megafonia donen el conte enrrera i... ¡¡AL TURROOON!!!
Primeres pases, intento no tropesar amb ningu, hem sento com en una onada que t'empeny endavant tagradi o no. Les primeres sensacions a les cames son extranyes, anem a un ritme alt pero poc a poc s'escalfen i cuan arrivem a Paral·lel ja stic mes comode.Amb tot aixo un dels objectius es no desenganxar-me dels companys, per tant anem tots cuatre esquivant gent i saltant d'aqui cap alla, per mantenir-nos el mes agrupats posible, pero en Marc se en tot moment on esta, perque no calla, jeje
Al cap de l'estona ja estem mes concentrats en la cursa, cap el Km 6 hem sento com d'alt de la cresta de la onada, que o aguanto el ritme o caure a l'aigua. Al Km 7 se m'ha escapat la onada, la veig alla davant pero no la puc atrapar ja.

Arrivem al final del carrer Sepulveda i ens queda l'ultim 1/2 Km, miro el rellotge i penso "ja hi som, aguanta", i cuan fem el zig-zag de Paral·lel, no el veig pero d'entre les esbufegades de la gent sento: "VAA RICAARD", es l'Emili!! no el tinc tant lluny, aixo hem dona certs anims per acabar a ritme de 4 i poc els ultims metres, i finalment paso l'arc amb 43 i pico...pensament: "no sta mal, he aguantat prou be".
Avui per nosaltres era una cursa per provar-nos, pero les noies (Guiomar,Monica,Vanesa) ha sigut el seu gran debut, ah i per el Jan (fill de Ignasi i Monica) tambe, pero la veritat es que han arribat totes prou contentes i satisfetes, Enhorabona a tots i totes!!!