Valencia LD



Ara fara una setmana estavem amb l'expedicio Essencial formada per: Emili, Ramon, Carles i jo mateix, disfrutant de les sensacions que ens ofereix el realitzar la primera prova de la temporada, dedicada a enfocar el que es el nostre objectiu d'aquest any, amb uns resultats que cap de nosaltres aguesim somiat en aquestes alçades de la temporada.

Abans de tot vull fer incis en que el que per molta gent es un repte molt dificil d'aconseguir que els hi suposa moltes hores d'esforços i entrenaments agotadors, i sense intencio de ser pedant, jo afrontava un 1/2 Ironman com un entrenament amb una preparacio força discutible, de manera que hem vaig plantejar afrontar aquesta carrera (que sempre es important i mai hi ha que sobreestimar aquestes distancies), molt tranquilament a nivell animic, sense cap tipus de presio social ni personal, per si havia de correr de tal manera o fer una bici de tal altre.

Va ser una cursa marcada per la bona organització, a primera hora vem fer el ritual habitual de boxes, i vem disposar-nos a iniciar el tram d'aigua, que segons sentiem la gent estava realment molt freda, la cual vaig ser l'unic amb provar-la i confirmar que estava molt freda. A l'aigua com sempre vaig intentar agafar posicio per poder nedar al meu ritme sense tenir que estar esquivan a gent i rebent patades per tot arreu.

De cop hem vaig trobar nedant sol en direccio cap a la boya que marcava el gir de 180º, i per davant portava un grup que hem vaig proposar atrapar, cosa que cuan vaig lograr m'en vaig adonar que estava amb els primers del nostre grup d'edad, ja que haviem atrapat els del grup anterior. Cosa que hem va donar una mica de moral per afrontar el tram de bicicleta.

El tram de bicicleta si que va estar marcat per un fort vent caprichos, ja que inexplicablement sempre el teniem de cara i a vegades amb rafagas laterals.

Aqui les coses ja es van anar posant a lloc, cuan el Ramon cap al km 30 hem va atrapar, i en el km 50 ens vem retrobar amb l'Emili, que per necesitats fisiologiques ens vem separar fins la T2.

I a partir d'aqui començava la cursa de veritat. La cursa a peu va començar amb el Ramon en primer lloc, d'arrera yo, i perseguin-nos amb ganes venia l'Emili que el seu objectiu era fer una mitja marato una mica decent (segons paraules seves).

Personalment vaig tindre molt bones sensacions ja que teniem que fer tres voltes de 7 km, les que vaig intenar dividir en tres blocs, intentant mantenir ritmes diferents, segons les meves cames hem permetesin.

Pero tampoc us aburrire amb ritmes i sensacions que he explicat varies vegades, si no  que en aquesta ocasio us vull explicar  que aqui corriem amb cercles amb el que podies anar agafant referencies dels companys a veure si anaven molt forts o si els hi podies mantenir el ritme, cosa que sempre ajuda a distreures, pero també ajuda a ficar una mica de maranya i riure una estona que també m'agrada. Com per exemple picar a l'Emili cuan hem va pasar dient-li: "hem pasaras algun dia, o faras el mariquita tot el rato?" cosa que crec que li va arrivar endins, i va accelerar, jejeje

Tambe animava al Ramon, apretan-lo amb que el persegui l'Emili a poca distancia.

Ah!! i no hem vaig descuidar del Charlio, que com que havia sortit 10 min despres que nosaltres per grup de edad, encara no havia coincidit amb ell, pero que cada vegada que m'el creuava, li dedicava un crit de: Charliooo!!! fot-liii!!!!, ja que durant aquet tram va tenir moments molt durs, cuan li van agafar rampes inesperades, i un crit d'un company a vegades et pot fer seguir....